Sobre una població total de 8.014.467 habitants empadronats, Catalunya compta amb 1.362.077 residents estrangers (un 17% del total). Aquesta anàlisi es basa en el Padró Continu (Idescat, 1 de gener de 2024), que inclou tots els residents inscrits en un municipi, independentment de la seva situació administrativa.
Aquest informe utilitza el desglossament oficial més recent publicat per l'Idescat, corresponent a 1 de gener de 2024. Tot i que ja existeixen dades de població total més noves, aquestes encara no tenen el detall per nacionalitat. Què sabem fins ara?
Les dades provisionals mostren que la població de Catalunya va arribar als 8.113.490 habitants a 1 de gener de 2025. El creixement durant el 2024 va seguir impulsat per la immigració, sent les nacionalitats colombiana, veneçolana i marroquina les principals a nivell estatal.
Els percentatges per nacionalitat no canvien dràsticament d'un any per l'altre. Per exemple, la comunitat marroquina va passar del 17,18% (2023) al 16,70% (2024), un ajust de menys de mig punt. És raonable inferir que Amèrica ha guanyat pes durant el 2024, però el canvi serà de dècimes.
Conclusió: Les dades del 1-gen-2024 són la 'fotografia' detallada més actual i vàlida per a l'anàlisi fins que l'Idescat publiqui el nou desglossament.
Les dades mostren un equilibri notable entre els principals continents d'origen. Per primera vegada, Amèrica (32,3%) esdevé el principal continent de procedència, superant lleugerament Europa (30,9%). Àfrica, amb un 23,2%, i Àsia, amb un 13,5%, completen el mapa d'una realitat demogràfica globalitzada. Aquesta distribució reflecteix tant els vincles històrics i culturals com les noves dinàmiques migratòries globals.
Les dades del 2024 confirmen un canvi històric: la immigració provinent d'Amèrica Llatina és ara el principal motor de creixement demogràfic a Catalunya. Tot i que la comunitat marroquina continua sent, amb diferència, la nacionalitat més nombrosa, el seu creixement s'ha estabilitzat. En canvi, el flux de països com Colòmbia, Hondures o Veneçuela s'ha accelerat de manera molt notable. Aquest fenomen no només altera les xifres totals, sinó que també modifica el perfil sociocultural de la nova immigració.
Les 30 nacionalitats principals concentren gairebé el 80% de la població estrangera. L'anàlisi mostra un clar ascens de les comunitats llatinoamericanes, que guanyen pes en el rànquing. Per contra, la comunitat marroquina, tot i ser líder, decreix lleugerament en termes percentuals respecte a anys anteriors, igual que algunes nacionalitats europees de llarga trajectòria com Romania. Aquestes variacions reflecteixen les diferents dinàmiques econòmiques i socials a nivell global.
Font: Idescat, dades del Padró Continu a 1 de gener de 2024.
Les raons per emigrar són complexes, però es poden identificar patrons segons les grans regions d'origen.
La principal motivació és la recerca d'oportunitats laborals i una major estabilitat econòmica i social. Els forts vincles culturals i idiomàtics converteixen Catalunya en una destinació preferent per a ciutadans de països com Colòmbia, Hondures o Perú.
Els ciutadans de la UE, especialment d'Itàlia i França, es traslladen aprofitant la llibertat del mercat únic. Els motius són variats: projectes professionals, estudis, o l'atracció per l'estil de vida de ciutats com Barcelona. La immigració de l'Est (Romania, Ucraïna) està més lligada a factors laborals.
La proximitat geogràfica i les xarxes familiars consolidades són clau per a la immigració marroquina. La demanda de mà d'obra en sectors específics com l'agricultura, la construcció o els serveis impulsa tant la migració del Magrib com la de països subsaharians com el Senegal o Gàmbia.
Les comunitats de la Xina, el Pakistan i l'Índia mostren un fort perfil emprenedor. Molts arriben per establir negocis familiars (comerç, restauració) o per treballar dins de les sòlides xarxes comercials que aquestes comunitats han creat al llarg dels anys.
Les projeccions a curt i mitjà termini, basades en les dinàmiques actuals, apunten a una continuïtat del creixement de la immigració llatinoamericana. La inestabilitat política i econòmica en diversos països d'origen fa preveure que el flux es mantindrà intens. La immigració africana continuarà sent rellevant, però amb un creixement més moderat. Paral·lelament, s'espera un augment de la immigració altament qualificada d'orígens diversos, atreta pel hub tecnològic i empresarial de Barcelona.
La realitat demogràfica actual és fruit d'un procés històric marcat per lleis, crisis i canvis socials.
Recursos audiovisuals per aprofundir en la realitat de la immigració, la convivència i els reptes de la integració a Catalunya.
Ajuntament de Barcelona: Sessió oficial del consell municipal d'immigració; aporta una visió directa de la política pública local i la participació d'entitats.
Ajuntament de Barcelona: Tracta la convivència i la integració en entorns urbans diversos, en línia directa amb la secció de reptes de la integració.
CIDOB: Afegeix un enfocament analític sobre migracions i ciutat, complementant les dades amb un context de política pública comparada.
Les dades del 2024 confirmen que la immigració és un component estructural i no conjuntural de la societat catalana. La diversitat d'orígens és cada cop més gran, superant els models migratoris tradicionals. Els reptes futurs passen per garantir la cohesió social, gestionar administrativament aquesta pluralitat de manera eficient i aprofitar el potencial que aquesta diversitat cultural i econòmica ofereix per al progrés de Catalunya.
En un entorn de desinformació, és crucial entendre per què les xifres d'organismes oficials són fiables. No són estimacions de tercers, sinó dades produïdes sota un estricte marc legal i de qualitat europeu que garanteix la seva independència i rigor.