La Contaminació Invisible dels 'Químics Eterns'

Són extremadament persistents, es troben en productes quotidians i ja es detecten a l'aigua, els ecosistemes i la sang de la població espanyola. Aquesta investigació revela l'escala d'un problema fins ara silenciós.

Què són els PFAS i on es troben?

Els PFAS (substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades) són una família de més de 4.000 compostos químics sintètics coneguts com a “químics eterns” per la seva extrema persistència: un cop alliberats, pràcticament no es degraden al medi ambient.

Gràcies a les seves propietats úniques (són impermeables a l'aigua i al greix), s'utilitzen des dels anys 40 en multitud de productes:

  • Paelles antiadherents (ex: Tefló) i envasos alimentaris.
  • Robes i teixits impermeables i antitaques.
  • Escumes contra incendis.
  • Cosmètics de llarga durada i productes de neteja.

La seva presència és tan ubiqua que se n'han trobat fins i tot a regions remotes com l'Àrtic, lluny de qualsevol font de contaminació directa.

Contaminació en Espais Naturals d'Espanya

Un estudi de 2023 (projecte LIBERA de CSIC/SEO-BirdLife) va analitzar 140 espais de gran valor. Resultat clau: es va detectar PFAS en 77 de 140 àrees (IBA), incloent Doñana, Pics d’Europa o l’Albufera de València.

Els PFAS a la població espanyola

El primer estudi nacional de biomonitoratge (755 adults) va confirmar l’exposició generalitzada de la població. Es van detectar PFOS, PFOA i PFNA en gairebé el 100% de les mostres, i altres compostos en més del 85%. Els nivells més alts es van trobar a Catalunya i Galícia. Segons els experts, les principals vies d'exposició són els aliments, l'aigua i la pols domèstica.

Presència de PFAS en Sang (Població Espanyola Adulta)

Impacte en la Salut i el Medi Ambient

La persistència i acumulació dels PFAS és motiu de gran preocupació, ja que s'han vinculat amb nombrosos efectes adversos tant per a les persones com per als ecosistemes.

Riscos per a la Salut Humana

L'exposició perllongada a PFAS s'associa amb una sèrie de problemes de salut greus, entre els quals destaquen:

  • Disrupció endocrina i disfuncions tiroidals.
  • Disminució de la resposta immunitària (menor eficàcia de les vacunes).
  • Augment del colesterol i dany hepàtic i renal.
  • Efectes en la fertilitat i malformacions congènites.

L'OMS ha classificat els coneguts PFOS i PFOA com a “sospitosos de ser cancerígens”. Experts com Carlos de Prada (Hogar sin Tóxicos) afirmen que “no hi ha una concentració que es pugui considerar clarament ‘segura’”, demanant estàndards molt més estrictes.

Contaminants Permanents a l'Entorn

La seva persistència converteix els PFAS en una amenaça constant per als ecosistemes:

  • Contaminació difusa: Afecten rius, llacs i aqüífers a tot Espanya.
  • Focus identificats: S'han localitzat uns 400 punts amb presència confirmada i 800 de sospitosos, normalment prop d'aeroports, indústries o abocadors.
  • Objectiu en risc: Aquesta omnipresència dificulta enormement assolir l'objectiu europeu de “zero contaminació” per al 2050.

Un nivell de risc molt baix

En molts ecosistemes espanyols, els nivells de PFOS superen el valor de risc ambiental (0,65 ng/L). Es tracta d'una concentració extremadament baixa, equivalent a una gota d'aigua en 20 piscines olímpiques, la qual cosa demostra l'alta toxicitat d'aquests compostos per a la vida aquàtica.

PFAS a l'Aigua Potable d'Espanya

Gràcies a una nova directiva europea, des del 2024 és obligatori mesurar els PFAS a l'aigua de l'aixeta. Les primeres dades, tot i que parcials, dibuixen un mapa de la situació per primera vegada.

El Reial Decret 3/2023 fixa, fins al 12 de gener de 2026, valors provisionals de 0,07 μg/L per a PFOA, PFOS, PFNA i PFHxS. Amb l’aplicació plena de la Directiva (UE) 2020/2184, el paràmetre passa a 0,1 μg/L per a la suma de 20 PFAS i 0,5 μg/L per a PFAS total.

Desplegament del SINAC (2024–2026)

Des de 2024 les operadores han de monitoritzar PFAS i remetre resultats al SINAC. Durant 2024–2026 el sistema està en desplegament: les dades oficials es publicaran progressivament i poden ser parcials per períodes o territoris. Quan hi hagi agregats nacionals consolidats, s’actualitzarà aquesta secció.

Cronologia d'una Alerta Ignorada (1940–2026)

Des de la seva creació fins a les regulacions actuals, així ha evolucionat la història dels 'químics eterns'.

Anàlisi en Vídeo: Perspectives Oficials

Aquests vídeos de fonts oficials com l'EPA, l'ECHA i el CDC exploren la base científica de les noves regulacions i els riscos per a la salut pública.

Nous Estàndards d'Aigua Potable per a PFAS

U.S. EPA: Acte oficial on l'EPA explica la primera norma nacional d'aigua potable per a PFAS als EUA, la seva base científica i què implica per als sistemes d'aigua.

Proposta de Restricció de PFAS a la UE

ECHA: Seminari de l'Agència Europea de Substàncies Químiques sobre la proposta de restricció àmplia de PFAS sota REACH: abast, exempcions i calendari regulador a la UE.

Avaluació de Riscos per a la Salut Pública

CDC/ATSDR: Presentació tècnica de l'agència sanitària nord-americana sobre com integra els PFAS en les seves avaluacions de salut pública: exposició, riscos i recomanacions.

Conclusions i Perspectives Futures

Els 'químics eterns' han passat de ser contaminants invisibles a un desafiament central per a la salut pública i ambiental a Espanya. La resposta s'articula en diversos fronts: reforçar la vigilància, regular amb fermesa prohibint usos no essencials i millorar les infraestructures de depuració. La consciència sobre el problema augmenta, i la UE s'encamina a una prohibició àmplia. Serà clau aplicar el principi de 'qui contamina, paga' perquè els costos de la neteja d'aquest llegat químic no recaiguin sobre la ciutadania.

Fonts Principals