El reciclatge mai va ser una solució viable a gran escala, i la indústria ho sabia. Aquesta investigació revela com es va promoure una estratègia per protegir un mercat multimilionari, traslladant els costos a la societat. Només un 9% del residu plàstic mundial es va reciclar el 2019 (OCDE).
Només un 9% reciclat. Segons dades de l'OCDE (2019), la gestió global de residus plàstics és un fracàs sistèmic. La immensa majoria acaba en abocadors o contaminant ecosistemes terrestres i marins. Aquest gràfic no és una estimació, és la prova visual del destí real del nostre consum.
Així s'ha construït el mite del “reciclatge de plàstic” com a solució total. A cada fita veuràs què es deia en públic i què se sabia en privat.
L'incentiu per mantenir la producció massiva de plàstic verge és purament econòmic. Els beneficis són privats, mentre que els costos de la contaminació són públics.
de beneficis totals. La seva divisió de productes químics és un pilar clau del negoci.
Aquestes xifres —per exemple, beneficis trimestrals de grans productores el 2024— no són només grans: expliquen per què el problema persisteix. El preu del plàstic no inclou la recollida i tractament del residu ni els impactes ambientals. Aquest cost —una externalitat— l'assumeixen ajuntaments i contribuents. Amb aquesta comptabilitat, produir resina verge i acompanyar-ho de campanyes de “reciclatge” resulta més rendible que reduir, reutilitzar i redissenyar (o implantar sistemes de dipòsit). En resum: els beneficis queden a l'empresa i la factura en l'esfera pública.
Per entendre la magnitud del problema, és essencial ancorar les afirmacions en xifres concretes. Aquesta taula resumeix les dades principals, i el gràfic aporta context sobre la situació específica dels envasos a la UE.
| Dada | Xifra Clau | Font/Any |
|---|---|---|
| Reciclatge plàstic global | 9% | OCDE (2019) |
| Reciclatge envasos plàstic UE | ≈41% | Eurostat (2022) |
| Reciclatge plàstic EUA | 5-6% | CCI (2021) |
Més enllà de la falta de voluntat, el reciclatge del plàstic s'enfronta a barreres tècniques i econòmiques gairebé insuperables que la indústria coneixia des del principi.
Hi ha milers de tipus de plàstics. Cada un té una composició química diferent, i barrejar-los és com intentar fer una truita amb ous, ciment i sorra. El resultat és un material de baixa qualitat (downcycling) que ja no serveix per al seu propòsit original.
Una ampolla de PET pot reciclar-se molt poques vegades sense pèrdua de prestacions; existeixen processos bottle-to-bottle amb SSP que allarguen els cicles, però requereixen barreja amb verge i control de qualitat, per la qual cosa el reciclatge tendeix al downcycling en molts casos.
Gràcies a les subvencions als combustibles fòssils, gairebé sempre és més barat i més fàcil per a una empresa comprar plàstic verge, nou de fàbrica, que utilitzar material reciclat, que és més car de processar i de qualitat inferior. Sense un incentiu econòmic real, el reciclatge mai serà l'opció preferent.
Un dels grans èxits de la campanya de desinformació va ser crear un sistema de símbols confús. Això és el que signifiquen realment:
El triangle amb un número a dins (♳-♹) identifica el tipus de plàstic, no garanteix que sigui reciclable al teu municipi.
Indica que un producte és potencialment reciclable. Si porta un %, indica el contingut de material reciclat. No significa que el teu sistema local l'accepti.
Molt comú a Europa. No significa que sigui reciclable. Indica que el productor ha pagat una taxa per finançar la gestió de residus (com Ecoembes a Espanya).
Gira les targetes per veure la realitat de cada tipus de plàstic al contenidor groc.
El 91% del plàstic no es recicla. A països com els EUA, la xifra de reciclatge va ser només del 5-6% el 2021 (CCI). La resta contamina ecosistemes, amb conseqüències devastadores.
Hi ha litigis reals en marxa. L'estat de Califòrnia va demandar ExxonMobil (09/2024) per engany sistemàtic. El cas continua actiu en tribunals estatals (02/2025).
El relat 'verd' s'erosiona. El tractat global de l'ONU segueix en negociació; la ronda d'agost de 2025 (INC-5.2) va acabar sin acord, amb els límits a la producció de plàstic verge com a principal punt de conflicte.
L'informe conclou que el reciclatge va ser una cortina de fum. La solució passa per exigir reparacions econòmiques als productors i regular per reduir dràsticament la producció de plàstics d'un sol ús.
Aquests vídeos exploren l'escala del problema, les conseqüències legals de l'engany i les raons per les quals el sistema de reciclatge actual és insuficient.
The Economist parla de la magnitud del problema i de per què cal coordinació global, no només “reciclar més”.
CBS News: Califòrnia demanda ExxonMobil per presumptament enganyar el públic sobre el reciclatge de plàstics, promovent-lo com a solució mentre sabien que les seves taxes d'èxit eren mínimes.
Bloomberg en Español: Kal Penn analitza la relació tòxica dels EUA amb el plàstic i desmunta els mites que impedeixen que les taxes de reciclatge superin el 10%.